La Plataforma per la Llengua, l’ONG del català, ha publicat recentment l’InformeCAT 2021, un estudi que recull dades preocupants sobre l’estat del català. En aquesta desena edició, el report anual inclou, a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia, tot un seguit d’estadístiques preocupants que demostren, per una banda, la situació d’emergència lingüística en què es troba la llengua catalana i, per l’altra, la manca de voluntat dels mateixos parlants per revertir aquesta situació.

El català, poc usat

La subordinació lingüística existeix. Sigui per respecte o per educació, els catalans canviem de llengua quan algú ens parla en castellà. Segons aquest estudi, 8 de cada 10 catalanoparlants decidim adreçar-nos en castellà a aquells que ens hagin interpel·lat abans amb aquesta llengua.

A més, l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya (2018), assenyala que més de la meitat dels residents de Barcelona i de l’àmbit metropolità empren el català poc o gens (53,1%). Només el 29,9% dels enquestats asseguren que el parlen força o molt.

Hi ha molts àmbits laborals que releguen al català a un ús gairebé inexistent. Per exemple, en el camp de la justícia, només el 7,4% de les sentències que s’emeten a Catalunya són en català. A més, s’imparteixen un 41,2% de classes de Dret en català, un 21,1% a les Illes i un 19,8% al País Valencià, on, a més, només 1 dels 214 jutjats funciona habitualment en català.

Només la meitat dels joves barcelonins dominen el català

És preocupant. Només el 53,3% dels joves entre 15 a 35 anys declaren que tenen una competència bona amb el català, en detriment del 92,1%, que manifesten tenir un nivell bo de castellà. Fins i tot, el 58,5% dels enquestats va declarar que domina l’anglès, una dada més elevada que el català.

En consonància amb això, els alumnes de 4t d’ESO de totes les regions educatives de Catalunya, tenen més coneixements del castellà que no del català. Aquestes dades estan recollides a partir de les proves desenvolupades durant el curs 2020-2021, en què els alumnes, sobre una puntuació màxima de 100, tenien una nota mitjana de 74 en llengua catalana i de 77,9 en llengua castellana.

Parlar català com a motiu de discriminació

La distribució percentual per raó d’eix discriminatori a la ciutat de Barcelona, permet veure que parlar català és el quart motiu de discriminació (10%), per darrere del racisme i la xenofòbia (35%), la LGTBI-fòbia (24%) i la discapacitat (11%).

Per altra banda, una de les dades que mesura Plataforma per la Llengua des del 2017 és la presència del català en les pàgines webs oficials de l’Administració. Només 4 pàgines de 389 pàgines analitzades ofereixen una versió completa en català, un 1%. I una de cada tres pàgines inclou alguna informació en català.

El català, invisible a les pantalles

Plataforma per la Llengua exerceix molta pressió a les entitats públiques perquè les plataformes com Disney+, Netflix, Prime Video o HBO Max incloguin la versió catalana dels títols que ja han estat doblats en català. En aquest sentit, l’estudi revela que 144 pel·lícules que han estat doblades al català amb diners públics no s’ofereixen a Disney+.

A més, els dos grans grups de televisió en castellà acumulen un 49% de la quota de pantalla de Catalunya, una dada que preocupa el fet que gairebé la meitat dels catalans prefereixen veure continguts en castellà i no en català. Només la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb TV3, obté un 17,3%. Aquest percentatge sumat al de 8TV, amb la majoria de programes en català, i al dels canals de RTVE, amb pocs canals en català, no arribaria a un quart de la quota de pantalla.

És per això que a Parlem apostem per reivindicar l’ús del català, no només en el nostre dia a dia com un requisit bàsic amb la nostra atenció vers els clients, sinó també a partir de campanyes com les que hem dut a terme en els darrers mesos.

Si vols conèixer la resta de dades que recull l’InformeCat 2021, clica en aquest enllaç.